Del 20 al 30 de setembre de 2025, el Gran Teatre del Liceu inaugura la temporada 2025/26 amb La guineueta astuta, de Leoš Janáček, sota la direcció musical de Josep Pons. L’obra torna al teatre després de vint-i-quatre anys i obre l’última temporada de Pons com a director musical titular de la institució.
Estrenada a Brno l’any 1924, La guineueta astuta parteix d’unes populars tires il·lustrades de Rudolf Těsnohlídek, adaptades pel mateix compositor. Janáček converteix aquesta història aparentment senzilla en una profunda reflexió sobre el cicle de la vida, la llibertat, la mort i la renovació constant de la natura.
La partitura reuneix el món dels humans i el dels animals a través d’una escriptura d’una gran originalitat rítmica i tímbrica. La música captura els sons, els moviments i la vitalitat del bosc, alhora que contraposa la llibertat instintiva dels animals a la melangia i les frustracions dels personatges humans.
La producció de Barrie Kosky, reposada per Andreas Weirich, evita una representació naturalista del bosc. L’espai escènic comença amb les imatges d’un funeral i transforma progressivament la foscor inicial en una explosió de moviment, color i vida. Els intèrprets dels animals no apareixen caracteritzats de manera realista, sinó que el vestuari i el moviment suggereixen la seva naturalesa i contrasten amb el món més ombrívol dels humans.
El repartiment està encapçalat per Elena Tsallagova com a Bystrouška, la petita guineu; Paula Murrihy com el Guillot, i Peter Mattei com el Guardabosc. Els acompanyen Anaïs Masllorens, David Alegret, Alejandro López, Milan Perišić, José Manuel Montero, Sara Bañeras, Mireia Pintó, Roger Padullés i Mercedes Gancedo, juntament amb el Cor Infantil de l’Orfeó Català, el Cor i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.
Al capdavant de les formacions musicals del teatre, Josep Pons aborda una de les partitures més personals de Janáček, un compositor amb qui manté una estreta afinitat artística. La seva direcció posa en relleu la precisió rítmica, la riquesa dels colors orquestrals i la manera extraordinària com la música s’integra amb el gest teatral i amb l’essència de la natura.
La producció es presenta sense entreacte i concentra en aproximadament una hora i quaranta minuts una successió d’escenes plenes d’humor, tendresa, sensualitat i inquietud. El seu final, que Janáček estimava fins al punt de demanar que fos interpretat al seu funeral, expressa l’acceptació serena de la mort com a part del cicle etern de la vida.
Amb La guineueta astuta, el Liceu obre una temporada especialment significativa mitjançant una obra que uneix accessibilitat i profunditat filosòfica. La producció convida el públic a reflexionar sobre la relació de la humanitat amb el planeta i sobre la necessitat de recuperar una mirada més senzilla, respectuosa i conscient envers la natura.