l novembre de 1985, el Teatre Lliure assajava una nova aventura artística, obrint les portes a la música del segle XX: es presentava el Col·lectiu Instrumental Teatre Lliure – que després passaria a denominar-se Orquestra de Cambra Teatre Lliure (O.C.T.Ll.)
Fou arran de la producció de La Flauta Màgica que Fabià Puigserver (un dels fundadors i aleshores ànima i director artístic del Teatre Lliure) entrà en contacte amb un grup de músics inquiets, encapçalat per Josep Pons. El bon clima de treball creat durant la producció i el fet de saber que Pons, amb alguns dels músics presents al muntatge i dʼaltres, tractava de tirar endavant un projecte dʼactivitat musical estable van decidir Puigserver a oferir-los el Teatre LLiure com a seu i plataforma, amb total autonomia de funcionament i decisió.
Es va dissenyar una 1a Temporada amb un programa centrat en els compositors espanyols de lʼèpoca de la República, la reposició de Mahagonny en versió escènica, i un programa dedicat a Falla, amb el Retablo de Maese Pedro i Psyché. Arran dʼaixò, sʼelaborà un breu manifest de presentació que és molt explicit pel que fa als motius i a les línies per les quals sʼapostava i que reproduïm a continuació:
“Lʼorquestra de Cambra Teatre Lliure neix a partir de la iniciativa de Josep Pons, Lluís Vidal i Jaume Cortadellas, com a resposta a lʼoferiment de Fabià Puigserver de crear un nucli de música estable al Teatre Lliure.
La creació dʼaquesta formació instrumental vinculada a una institució estable comporta, per part dels qui la promouen, una voluntat clara de donar al fet musical un caràcter estable i de continuïtat, a través dʼuns cicles programàtics coherents en el repertori i en la forma dʼexecució. LʼO.C.T.L es defineix com a grup de cambra del segle XX, i té com a propòsit la divulgació del repertori camerístic produït al llarg dʼaquest segle. Aquesta elecció tan puntual obeeix, per una banda, a lʼestima que professen els components del grup pels diferents corrents musicals i estètics dʼaquest segle, i per lʼaltra, com a presa de consciència davant del distanciament entre aquests corrents i el públic.
El fet de la vinculació a un teatre dramàtic ens permet també plantejar la inclusió en els nostres programes dʼaquelles obres musicals amb components dramàtics que han estat pensades per a lʼescena. A lʼentorn dels nostres concerts i espectacles musicals desplegarem tot un ventall dʼinformació gràfica i documental, ja sigui en forma de programa de mà, dʼestudi monogràfic, dʼexposició paral·lela, etc.
Esperem que aquesta nova aventura arreli en un públic potencial, interessat pel fet musical contemporani.»
I lʼaventura arrencà, efectivament, el 7 de novembre de 1985, als inicis de la 10a Temporada dʼactivitat del Teatre Lliure amb el programa “Compositors al voltant de la República”. Aquesta presentació significava el compromís públic de constituir-se en orquestra estable i, per tant, de programació regular. Tanmateix, la resta de la temporada va sofrir alteracions, perquè no es va autoritzar la reposició de Mahagonny.
