Del 17 de març a l’1 d’abril de 2026, Josep Pons dirigeix Manon Lescaut, de Giacomo Puccini, al Gran Teatre del Liceu. La producció, signada per Àlex Ollé (La Fura dels Baus), suposa el retorn d’una de les grans òperes del compositor italià en el marc de l’última temporada de Josep Pons com a director musical titular del teatre.
Estrenada a Torí l’any 1893, Manon Lescaut va ser el primer gran èxit operístic de Puccini i l’obra que el va situar entre els principals compositors del seu temps. Basada en la novel·la de l’Abat Prévost, narra la història d’amor entre Manon i Des Grieux, una relació marcada per la passió, el desig, l’ambició i un destí tràgic que condueix tots dos protagonistes cap a la destrucció.
La producció d’Àlex Ollé trasllada l’acció a un context contemporani i proposa una lectura que posa l’accent en la vulnerabilitat de la protagonista i en els mecanismes socials que converteixen el cos femení en objecte de consum. Sense alterar la força dramàtica de l’obra, l’escenificació estableix un diàleg entre el relat original i qüestions plenament vigents.
El repartiment està encapçalat per la soprano Asmik Grigorian en el paper de Manon i el tenor Joshua Guerrero com a Des Grieux, acompanyats per un destacat repartiment internacional que dona vida a la resta de personatges de l’òpera.
Al capdavant de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, Josep Pons afronta una de les partitures més exigents del primer Puccini. La música combina la intensitat dramàtica heretada del gran melodrama italià amb una escriptura orquestral cada vegada més refinada, anticipant moltes de les característiques que definiran les grans òperes de maduresa del compositor.
Manon Lescaut ocupa un lloc central dins el repertori puccinià per la seva extraordinària força teatral i per la riquesa del seu llenguatge musical. Pàgines com l’Intermezzo o l’escena final han esdevingut referents del repertori operístic gràcies a la seva intensitat emocional i a la capacitat de Puccini per convertir el sentiment en música.
Aquesta producció constitueix un dels grans projectes de la temporada 2025/26 i reforça la presència de Puccini en el recorregut artístic de Josep Pons al Liceu, en una etapa marcada per l’equilibri entre el gran repertori italià, el romanticisme alemany i la música del segle XX.