El 17 de març de 2025, el Gran Teatre del Liceu va estrenar una nova producció de Lohengrin, de Richard Wagner, sota la direcció musical de Josep Pons i amb posada en escena de la directora teatral Katharina Wagner, besneta del compositor. L’obra tornava al Liceu amb una producció concebuda originalment per al Festival de Bayreuth, presentada per primera vegada fora del mític certamen alemany.
Estrenada l’any 1850, Lohengrin és una de les obres cabdals del romanticisme alemany i representa un moment de transició dins la producció wagneriana. La llegenda del cavaller del Cigne serveix de punt de partida per reflexionar sobre la confiança, el poder, la fe i el conflicte entre la identitat personal i les convencions socials.
La producció de Katharina Wagner proposava una lectura contemporània del drama, allunyada de qualsevol reconstrucció medieval. Mitjançant una escenografia de gran força simbòlica i un profund treball psicològic dels personatges, la directora aprofundia en les relacions de poder, la manipulació i la fragilitat dels ideals que travessen tota l’obra.
El repartiment reunia alguns dels principals intèrprets wagnerians del moment, amb Klaus Florian Vogt com a Lohengrin, Elisabeth Teige en el paper d’Elsa de Brabant, Mihoko Fujimura com a Ortrud, Ólafur Sigurdarson com a Telramund, Günther Groissböck com al Rei Enric i Roman Trekel com a Herald. Els acompanyaven l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, preparat per Pablo Assante.
Al capdavant de les formacions musicals del teatre, Josep Pons afrontava una de les partitures més refinades de Wagner. La seva interpretació destacava la transparència de l’orquestració, la delicadesa dels grans passatges lírics i la monumentalitat dels moments corals, construint un discurs de gran coherència dramàtica i extraordinària riquesa tímbrica.
La crítica va elogiar especialment el nivell de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, la solidesa del cor i la lectura musical de Josep Pons, destacant-ne l’equilibri, el domini dels grans arcs narratius i la sensibilitat en el tractament dels nombrosos matisos de la partitura.
Amb aquesta producció, el Gran Teatre del Liceu recuperava un dels grans títols del repertori wagnerià i reafirmava el compromís de Josep Pons amb una obra i un compositor que han ocupat un lloc central al llarg del seu projecte musical al capdavant del teatre.