El 19 de juliol de 2025, el Gran Teatre del Liceu va anunciar el nomenament de Josep Pons com a director musical honorari, un reconeixement excepcional que culminava els seus catorze anys al capdavant de la direcció musical de la institució.
L’acord va ser aprovat pel Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu com a mostra d’agraïment per una etapa que ha contribuït decisivament a la transformació artística del teatre. Es tracta d’una distinció reservada a figures que han deixat una empremta especialment significativa en la història del Liceu i que mantindran un vincle institucional amb la casa.
Des de la seva incorporació l’any 2012, Josep Pons ha impulsat un profund procés de creixement de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, consolidant-ne el nivell artístic i ampliant notablement el repertori. Durant aquest període, les formacions estables han abordat alguns dels grans reptes del repertori operístic i simfònic, amb una atenció especial a compositors com Richard Wagner, Richard Strauss, Gustav Mahler, Claude Debussy, Alban Berg, Dmitri Xostakóvitx, Giacomo Puccini i Giuseppe Verdi.
Sota la seva direcció musical, el Liceu ha reforçat també la seva projecció internacional mitjançant coproduccions amb alguns dels principals teatres europeus, l’enregistrament de diverses produccions audiovisuals i una aposta decidida per la recuperació del patrimoni musical català i espanyol, així com per la creació contemporània.
El nomenament de director musical honorari expressava la voluntat del Gran Teatre del Liceu de preservar aquest vincle artístic més enllà de la finalització del mandat de Josep Pons com a director musical. La distinció reconeixia no només els resultats assolits durant aquests anys, sinó també el llegat deixat en les formacions musicals i en la identitat artística del teatre.
La notícia es va donar a conèixer després de la darrera funció de Falstaff, de Giuseppe Verdi, que va posar punt final a la seva etapa operística com a director musical titular, pocs dies abans del concert de comiat amb la Simfonia núm. 8 de Gustav Mahler.
Amb aquest nomenament, el Gran Teatre del Liceu reconeixia una de les etapes musicals més rellevants de la seva història recent i assegurava la continuïtat d’una relació artística que continuarà formant part de la vida del teatre en els anys vinents.