L’1 de maig de 2025, la Basílica de Santa Maria de Montserrat va acollir una interpretació en versió de concert de Parsifal, de Richard Wagner, sota la direcció de Josep Pons. La vetllada formava part del Festival de Música del Mil·lenari de Montserrat i va ser possible gràcies a la col·laboració entre l’Abadia de Montserrat, la Fundació Salvat i la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.
El programa reunia el preludi del primer acte i el tercer acte complet de l’últim drama musical de Wagner. La interpretació va anar a càrrec de la JONC, l’Escolania de Montserrat, la Schola Cantorum i el Cor de Cavallers, format per antics escolans, amb un repartiment encapçalat per Nikolai Schukoff com a Parsifal, Albert Dohmen com a Gurnemanz i José Antonio López com a Amfortas. Isabelle Cals va intervenir breument en el paper de Kundry.
La presència de la JONC conferia al projecte un significat especialment personal. Josep Pons va ser el director fundador de la formació, creada l’any 1993, i en va assumir la direcció artística fins al 2001. El retrobament amb l’orquestra en un projecte d’aquesta dimensió establia un vincle entre els inicis de la seva trajectòria pedagògica i un dels grans títols del repertori wagnerià.
L’elecció de Parsifal responia també a la vinculació simbòlica de l’obra amb Montserrat. La muntanya va tenir una presència important en l’imaginari del romanticisme alemany a través dels escrits de Wilhelm von Humboldt i Johann Wolfgang von Goethe, que van contribuir a difondre’n la dimensió espiritual i llegendària. Aquesta tradició ha alimentat la identificació entre Montserrat i el Montsalvat wagnerià, el castell sagrat on es custodia el Sant Greal.
Wagner va definir Parsifal, la seva última obra escènica, com un «festival escènic sagrat». El tercer acte, centrat en la compassió, la redempció i la renovació espiritual, adquiria una intensitat particular dins la Basílica de Montserrat, on el significat de la partitura dialogava directament amb l’espai, la tradició monàstica i les celebracions del Mil·lenari.
La convocatòria va despertar una gran expectació. Prop de dues mil persones van seguir el concert: unes set-centes des de l’interior de la basílica i més d’un miler mitjançant una pantalla instal·lada a la plaça de Santa Maria. La interpretació també es va retransmetre a través de La Xarxa de Comunicació Local i del canal de YouTube de l’Abadia de Montserrat.
Amb aquesta interpretació, Parsifal arribava per primera vegada a la muntanya que tradicionalment s’ha relacionat amb el seu univers simbòlic. El concert es convertia així en una de les cites musicals més singulars de les celebracions del Mil·lenari de Montserrat, unint la música de Wagner, la formació de noves generacions i la dimensió cultural i espiritual de l’Abadia.