El 27 de setembre de 2023, el Gran Teatre del Liceu va inaugurar la seva temporada operística 2023/24 amb Eugene Onegin, de Piotr Ilitx Txaikovski, sota la direcció musical de Josep Pons. L’obra tornava a l’escenari del teatre després de vint-i-cinc anys d’absència, amb vuit funcions programades fins al 8 d’octubre.
La producció, signada per Christof Loy, era una coproducció del Gran Teatre del Liceu amb la Den Norske Opera d’Oslo i el Teatro Real de Madrid. Estrenada a Oslo l’any 2020, proposava una lectura atemporal i profundament psicològica de l’obra, amb una escenografia austera de Raimund Orfeo Voigt, vestuari d’Herbert Murauer i una combinació orgànica de teatre i dansa concebuda amb el coreògraf Andreas Heise.
El repartiment estava encapçalat, en alternança, per Svetlana Aksenova i Kristina Mkhitaryan com a Tatiana, i per Audun Iversen i Iurii Samoilov en el paper d’Onegin. Alexey Neklyudov i Josep Bros interpretaven Lenski, mentre que Victoria Karkacheva i Cristina Faus assumien el paper d’Olga. Completaven els repartiments, entre d’altres, Sam Carl, Adam Palka, Liliana Nikiteanu, Mireia Pintó, Elena Zilio, Janina Baechle i Mikeldi Atxalandabaso, juntament amb l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, dirigit per Pablo Assante.
Des del fossat, Josep Pons va abordar una partitura que combina el lirisme íntim, la tradició simfònica russa i l’admiració de Txaikovski per Mozart. La seva direcció va posar especialment en relleu els colors de l’orquestra, la presència expressiva de les fustes i el caràcter teatral dels grans números de dansa —el vals, la masurca i la polonesa—, elements essencials en l’evolució dramàtica de l’obra.
La recepció crítica va valorar especialment la qualitat de l’orquestra, el treball psicològic de la producció i la solidesa dels dos repartiments. Platea Magazine va destacar el bon empastament de la formació i els solos de clarinet, fagot i oboè, mentre que altres mitjans van assenyalar la força visual i dramàtica de la proposta de Christof Loy. Les valoracions sobre la direcció musical van ser diverses, fet que aconsella presentar la producció com una obertura de temporada de gran rellevància, més que no pas com un èxit crític unànime.
Amb Eugene Onegin, el Liceu recuperava una de les obres fonamentals del romanticisme rus i obria una temporada marcada pel lema «Esquerdes irreversibles», amb una producció que explorava la distància entre els desitjos individuals i les convencions socials que condicionen els personatges.