Entre el 30 d’agost i el 7 de setembre de 2023, Josep Pons va dirigir l’Orchestre national du Capitole de Toulouse en una gira europea que va recórrer tres dels grans festivals musicals del continent: el Festival Berlioz de La Côte-Saint-André, el George Enescu International Festival de Bucarest i el Festival Ravel de Saint-Jean-de-Luz. La gira reafirmava la seva estreta relació amb l’orquestra francesa i el seu vincle amb un repertori que ha ocupat un lloc central al llarg de la seva trajectòria.
La primera cita va tenir lloc al Festival Berlioz, a la ciutat natal del compositor, amb un programa íntegrament dedicat a Hector Berlioz. La vetllada reunia la Simfonia fantàstica i la seva continuació, Lélio ou Le Retour à la vie, una singular obra que combina narració, veus solistes, cor, piano i orquestra. El repartiment comptava amb Lambert Wilson com a narrador, Mathias Vidal com a Horatio, Vincent Le Texier com a Capità i el Cor de l’Opéra national du Capitole.
El mateix programa es va presentar el 2 de setembre a la Sala Gran del Palau de Bucarest, dins del George Enescu International Festival, on l’Orchestre national du Capitole participava en la sèrie Great Orchestras of the World. La presència en aquest marc situava la formació i Josep Pons dins d’una de les plataformes simfòniques més prestigioses d’Europa i permetia mostrar l’envergadura dramàtica i la modernitat de l’univers berliozià davant d’un públic internacional.
La gira va culminar el 7 de setembre al Festival Ravel, a l’església de Saint-Jean-Baptiste de Saint-Jean-de-Luz. El programa combinava la breu Fanfare de Ravel, els dos primers Nocturnes de Debussy —Nuages i Fêtes— i, de nou, la Simfonia fantàstica de Berlioz. Aquesta construcció permetia establir un recorregut per diferents maneres d’entendre el color orquestral francès, des de la transparència de Debussy fins a l’exuberància visionària de Berlioz.
La crítica va destacar especialment la lectura de Josep Pons al Festival Ravel. ClassiqueNews va elogiar el caràcter poètic i envoltant de la seva Simfonia fantàstica, la transparència gairebé etèria de Nuages, l’energia rítmica de Fêtes i la precisió amb què va construir el famós efecte de processó sonora d’aquesta obra. Davant la resposta entusiasta del públic, el concert va concloure amb la versió orquestral de la Gymnopédie núm. 1 de Satie com a bis.
Aquesta gira consolidava una col·laboració de llarg recorregut entre Josep Pons i l’Orchestre national du Capitole de Toulouse, alhora que reafirmava el seu reconeixement com a intèrpret de referència del repertori francès, especialment en la música de Berlioz, Debussy i Ravel.