El 22 de juny de 2025, el Gran Teatre del Liceu va estrenar una nova producció de Rusalka, d’Antonín Dvořák, sota la direcció musical de Josep Pons. L’òpera, una de les obres cabdals del repertori txec, tornava al Liceu en una coproducció amb el Teatro Real, el Dresdner Musikfestspiele, el Palau de les Arts Reina Sofía i el New National Theatre de Tòquio, amb direcció d’escena de Christof Loy.
Estrenada a Praga l’any 1901, Rusalka està inspirada en llegendes eslaves sobre nimfes d’aigua i narra la història d’un ésser que renuncia al seu món per amor, assumint un destí tràgic. Amb una música d’extraordinària bellesa lírica, Dvořák combina la tradició simfònica centreeuropea amb elements del folklore txec i una refinada escriptura orquestral.
La proposta de Christof Loy oferia una lectura psicològica del conte, allunyant-se de la representació fantàstica convencional. La producció convertia el relat en una reflexió sobre el desig, la identitat, la incomunicació i la recerca d’un lloc al món, situant els personatges en un espai de gran càrrega simbòlica i emocional.
El repartiment estava encapçalat per Asmik Grigorian en el paper de Rusalka, una de les grans especialistes internacionals en aquest personatge. L’acompanyaven Piotr Beczała com a Príncep, Okka von der Damerau com a Ježibaba, Aleksandros Stavrakakis com a Vodník i Karita Mattila com a la Princesa Estrangera, juntament amb l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, preparat per Pablo Assante.
Al capdavant de les formacions musicals del teatre, Josep Pons abordava una de les partitures més delicades del repertori operístic. La seva lectura destacava la riquesa tímbrica de l’orquestra, la transparència dels plans sonors i l’equilibri entre la dimensió lírica i la intensitat dramàtica que caracteritzen l’obra de Dvořák.
La crítica va valorar molt positivament tant la direcció musical com el nivell de l’orquestra i del repartiment. Es va destacar especialment la sensibilitat amb què Josep Pons construïa el discurs orquestral, la cura en el tractament dels colors i la naturalitat amb què acompanyava les veus al llarg de tota la representació.
Amb Rusalka, Josep Pons incorporava una nova fita al seu recorregut pel gran repertori centreeuropeu i culminava una de les produccions més esperades de la temporada 2024/25 del Gran Teatre del Liceu.