Del 29 al 31 de maig de 2026, Josep Pons va tornar al podi de l’Orquesta Nacional de España per dirigir el Concert Simfònic 22 de la seva temporada a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid. El programa proposava un recorregut entre la música teatral de la cort francesa, el classicisme vienès i la mirada irònica i refinada de Richard Strauss sobre l’univers de Molière.
La vetllada s’obria amb la Marche pour la cérémonie des Turcs, de Jean-Baptiste Lully, escrita per a la comèdia ballet Le Bourgeois gentilhomme. Creada en col·laboració amb Molière i estrenada l’any 1670, aquesta pàgina combina solemnitat, ritme i una deliberada dimensió paròdica en la representació de la cerimònia turca imaginada per al teatre de la cort de Lluís XIV.
A continuació, la violinista Valerie Steenken actuava com a solista en el Concert per a violí núm. 3 en sol major, K. 216, de Wolfgang Amadeus Mozart. Compost l’any 1775, quan Mozart tenia dinou anys, el concert destaca per la seva elegància melòdica, la naturalitat del diàleg entre el violí i l’orquestra i la combinació de brillantor, lirisme i vitalitat rítmica.
La segona part estava dedicada a la suite Le Bourgeois gentilhomme, op. 60, de Richard Strauss. La partitura neix de la col·laboració del compositor amb l’escriptor Hugo von Hofmannsthal i recupera l’esperit de la comèdia de Molière mitjançant una escriptura que combina referències a la música barroca amb el virtuosisme, l’humor i la sofisticació orquestral pròpies de Strauss.
La presència de Lully i Strauss dins un mateix programa permetia escoltar dues aproximacions separades per més de dos segles a una mateixa obra teatral. La música original de la cort francesa dialogava així amb la reinterpretació neoclàssica de Strauss, mentre que el concert de Mozart aportava un espai de lluminositat i equilibri entre totes dues.
Al capdavant de l’Orquesta Nacional, Josep Pons va posar en relleu la diversitat d’estils del programa, adaptant el so de la formació a la precisió rítmica de Lully, la transparència del llenguatge mozartià i la riquesa tímbrica de Strauss. El concert representava un nou retrobament amb una institució de la qual va ser director titular entre 2003 i 2011 i amb la qual manté una relació artística continuada.
La interpretació del 31 de maig va ser enregistrada i emesa posteriorment pel programa Fila cero de Radio Clásica, fent possible recuperar íntegrament un concert que reunia tres èpoques i tres maneres diferents d’entendre la música vinculada al teatre.